Al llarg d'aquest recorregut virtual per alguns dels diferents teatres romans hispànics hem pogut concloure, que la seva conservació original és pràcticament nul·la. Durant l'evolució en el temps alguns han patit més modificacions que altres.
A continuació exposarem un exemple del teatre pitjor i millor conservat:
Un dels teatres en menor estat de conservació és el Teatre de Tarraco, avui dia d'aquest tan sols queden ruïnes i no s'ha invertit actualment en la seva conservació.
El teatre més ben conservat de tots és el Teatre de Mérida. Aquest ha rebut més intervencions de restauració que la resta dels teatres.
Com a opinió personal defensem la idea de què les entitats públiques o privades facin un esforç i inverteixin uns capitals per tal de contribuir en l'exploració i conservació, ja que hem de tenir en compte què és un reflexe del nostres avantpassats i ens permeten entendre el present.
dimarts, 11 de gener del 2011
12. Teatre romà de Tarraco
El teatre de Tarraco va ser construït a finals del segle I aC a la ciutat mateixa de Tarraco, que era la capital de la provincia Hispania Citerior Tarraco. Era un dels edificis més emblemàtics del conjunt del fòrum de la colònia. Podem apuntar que el teatre va ser utilitzat fins a finals del segle II aC, moment que es va abandonar, fins que finalment al segle III aC es van utilitzar el mateixos materials del teatre per tal de refer alguns edificis del seu voltant que havien estat destruits per un incendi.
El deteriorament del recinte degut a les causes anteriors i al pas del temps van fer que el teatre passés totalment desapercebut fins el moment del seu descobriment a finals del segle XIX.
Sabem que a partir de fonts històriques i literàries que en el segle XVI s'identificava el teatre de Tarragona amb les runes que sempre van ser visibles de l'Amfiteatre. Per tant durant molt segles no es va ser conscient de l'anterior existència d'aquesta construcció.
Ja va ser a mitjans del segle XIX quan alguns historiadors i arqueòlegs van rebutjar aquesta interpretació, que era molt estrany que en una ciutat monumental i romana com Tarraco no s'hi hagues construït un teatre. És per aquest motiu que contemporànis de l'època van començar a presentir aquesta futura troballa, que finalment es va produir a l'any 1885.
Més endavant al 1898 van trobar en el jaciment arqueològic una isncripció monumental que per mala sort es trobava incompleta. Es pensa que si aquesta s'hagués trobat completa ens hagués pogut proporcionar el nom de l'emperador que va promoure el teatre.
Per mala sort el descobriment d'aquestes restes no va bastar perquè s'hi poguès aplicar una protecció adequada perquè s'evites el deteriorament o la pèrdua.
Al 1919, amb la construcció d'una fàbrica d'olis es va produir la pèrdua d'una altra part del teatre. Amb el pas del temps es va saber que aquesta mateixa fàbrica va seguir fent ampliacions a "porta tancada", fet que va provocar que es perdessin més restes del teatre.
No va ser fins el 1973 que la Direcció General de Belles Arts i l'Ajuntament de Tarragona van aconseguir la declaració de zona afectada oer poder intervenir i millorar l'estat del monument en aquells moments. Aquest mateix any s'inicia l'excavació de l'àrea del teatre i a l'hora es comença a recuperar i a restaurar les estàtues trobades, per tal de que puguin ser exposades al públic.
En general en aquesta feina d'excavació i restauració es van centrar en la llimpiesa de la zona de la cavea que es conservava i de l'orchestra.
Però tot i els esforços que es van fer a partir dels anys 70 hem de dir que les parts conservades del Teatre són molt pobres i escasses.
De la orchestra només se'n conserva un petit sector de la part central d'aquesta. Igualment les restes conservades han permés conèixer perfectament la seva infraestructura.
Del proscaenium conservem més o menys la seva estructura, així com del hyposcaenium conservem 21 m. dels 38 m. que tenia originalment, és a dir que conservem bona part d'aquest.
Per altre banda la scaena només se n'ha pogut conservar una petita part, ja que part d'aquesta s'ha integrat dins la mateixa ciutat tarragonesa.
Podem veure com el pas del temps no ha fet cap bé a les runes conservades del teatre romà de Tarraco. Hem d'apuntar que en aquests darrers anys s'han anat fet petites restauracions i accions deconservació d'aquest monument, tot i que per ser patrimoni de la Humanitat no es conserva en el millor estat en que podria estar.
Autoria: http://www.senorspanish.com/history/articles/teatroromanodetarragona.
Bibliografia:
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980
El deteriorament del recinte degut a les causes anteriors i al pas del temps van fer que el teatre passés totalment desapercebut fins el moment del seu descobriment a finals del segle XIX.
Sabem que a partir de fonts històriques i literàries que en el segle XVI s'identificava el teatre de Tarragona amb les runes que sempre van ser visibles de l'Amfiteatre. Per tant durant molt segles no es va ser conscient de l'anterior existència d'aquesta construcció.
Ja va ser a mitjans del segle XIX quan alguns historiadors i arqueòlegs van rebutjar aquesta interpretació, que era molt estrany que en una ciutat monumental i romana com Tarraco no s'hi hagues construït un teatre. És per aquest motiu que contemporànis de l'època van començar a presentir aquesta futura troballa, que finalment es va produir a l'any 1885.
Més endavant al 1898 van trobar en el jaciment arqueològic una isncripció monumental que per mala sort es trobava incompleta. Es pensa que si aquesta s'hagués trobat completa ens hagués pogut proporcionar el nom de l'emperador que va promoure el teatre.
Per mala sort el descobriment d'aquestes restes no va bastar perquè s'hi poguès aplicar una protecció adequada perquè s'evites el deteriorament o la pèrdua.
Al 1919, amb la construcció d'una fàbrica d'olis es va produir la pèrdua d'una altra part del teatre. Amb el pas del temps es va saber que aquesta mateixa fàbrica va seguir fent ampliacions a "porta tancada", fet que va provocar que es perdessin més restes del teatre.
No va ser fins el 1973 que la Direcció General de Belles Arts i l'Ajuntament de Tarragona van aconseguir la declaració de zona afectada oer poder intervenir i millorar l'estat del monument en aquells moments. Aquest mateix any s'inicia l'excavació de l'àrea del teatre i a l'hora es comença a recuperar i a restaurar les estàtues trobades, per tal de que puguin ser exposades al públic.
En general en aquesta feina d'excavació i restauració es van centrar en la llimpiesa de la zona de la cavea que es conservava i de l'orchestra.
Però tot i els esforços que es van fer a partir dels anys 70 hem de dir que les parts conservades del Teatre són molt pobres i escasses.
De la orchestra només se'n conserva un petit sector de la part central d'aquesta. Igualment les restes conservades han permés conèixer perfectament la seva infraestructura.
Del proscaenium conservem més o menys la seva estructura, així com del hyposcaenium conservem 21 m. dels 38 m. que tenia originalment, és a dir que conservem bona part d'aquest.
Per altre banda la scaena només se n'ha pogut conservar una petita part, ja que part d'aquesta s'ha integrat dins la mateixa ciutat tarragonesa.
Podem veure com el pas del temps no ha fet cap bé a les runes conservades del teatre romà de Tarraco. Hem d'apuntar que en aquests darrers anys s'han anat fet petites restauracions i accions deconservació d'aquest monument, tot i que per ser patrimoni de la Humanitat no es conserva en el millor estat en que podria estar.
Bibliografia:
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980
11. Teatre romà de Sagunt
El Teatre romà de Sagunt és un dels monuments més importants de la Comunitat Valenciana i que, a més, ha sofert una amplia vida historiada. Després de la seva destrucció a la baixa antiguitat, tot i quedar reduït al seu esquelet, espoliat de tot element ornamental i dels carreus amb els quals es varen construir les seves parts més nobles; la grandiositat de la seva estructura no només s'ha conservat expresant la saviesa i profunds coneixements tècnics dels seus arquitectes, sinó que ha estat causa d'admiració i interés de quants s'han sentit atrets pel passat i les seves manifestacions.
El teatre es situa a la falda septentrional de la muntanya de l'acròpolis saguntina. S'alça als peus del castell de Sagunt entre les cotes 80 i 105.
Respecte a la cronologia de la seva construcció, sembla ser que és al voltant de l'any 27 a. C. quan es podria situar la consolidació del municipi saguntí i per suposat el planejament urbanístic dels seus grans edificis d'espectacles, entre els quals es troba el teatre.
L'aspecte actual del monument bé donat per l'amplia cronologia d'intervencions, encara no concloses, que des de 1705 s'han dut a terme. Tenint en compte el seu estat actual, és molt difícil trobar zones intactes.
Encara hi ha zones que no han estat excavades com és, per exemple, la zona de la orchestra (l'inici del ingressus i proscaenieum).
A continuació es fa un resum cronològic de les intervencions:
En primer lloc, cal destacar que des del punt de vista històric la major repercussió incial en l'edifici van ser els espolis produïts durant la baixa antiguitat (aquests no es troben documentats).
Una altra intervenció en el teatre és la que dugué a terme el Coronel Jaramillo en 1811 que va consistir en afegir voladura de voltes, arcs i elements sobresortints; amb motiu de la defensa militar del castell de Sagunt contra els francesos.
A principis del s. XX hi ha una reduïda activitat sobre el monument. Aquest hi presenta un estat similar al que quedaria després de la modificació de Jaramillo.
L'any 1930 es produeix la primera intervenció del segle, per part de l'arquitecte Martorell. Consistia en una lleu consolidació de la "caementicia", amb la precaució de deixar ressaltat els carreus de la epidermis dels murs, per a reconèixer fàcilment els afegits.
Des de l'any 1955 fins endavant, s'han dut a terme importants treballs de reconstrucció que han incidit sobre l'aspecte actual del monument, com és: el cobriment de voltes del primer i segon anell del pòrtic superior.
Autoria de la imatge: http://arqhys.com/contenidos/teatro-romano-sagunto.html
Bibliografia:
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a cargo de la Institución Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980.
- LARA ORTEGA, S., El teatro romano de Sagunto: génesis y construcción, editorial a cargo del Servicio de Publicaciones: Universidad Politécnica de Valencia, Valencia, 1991.
El teatre es situa a la falda septentrional de la muntanya de l'acròpolis saguntina. S'alça als peus del castell de Sagunt entre les cotes 80 i 105.
Respecte a la cronologia de la seva construcció, sembla ser que és al voltant de l'any 27 a. C. quan es podria situar la consolidació del municipi saguntí i per suposat el planejament urbanístic dels seus grans edificis d'espectacles, entre els quals es troba el teatre.
L'aspecte actual del monument bé donat per l'amplia cronologia d'intervencions, encara no concloses, que des de 1705 s'han dut a terme. Tenint en compte el seu estat actual, és molt difícil trobar zones intactes.
Encara hi ha zones que no han estat excavades com és, per exemple, la zona de la orchestra (l'inici del ingressus i proscaenieum).
A continuació es fa un resum cronològic de les intervencions:
En primer lloc, cal destacar que des del punt de vista històric la major repercussió incial en l'edifici van ser els espolis produïts durant la baixa antiguitat (aquests no es troben documentats).
Una altra intervenció en el teatre és la que dugué a terme el Coronel Jaramillo en 1811 que va consistir en afegir voladura de voltes, arcs i elements sobresortints; amb motiu de la defensa militar del castell de Sagunt contra els francesos.
A principis del s. XX hi ha una reduïda activitat sobre el monument. Aquest hi presenta un estat similar al que quedaria després de la modificació de Jaramillo.
L'any 1930 es produeix la primera intervenció del segle, per part de l'arquitecte Martorell. Consistia en una lleu consolidació de la "caementicia", amb la precaució de deixar ressaltat els carreus de la epidermis dels murs, per a reconèixer fàcilment els afegits.
Des de l'any 1955 fins endavant, s'han dut a terme importants treballs de reconstrucció que han incidit sobre l'aspecte actual del monument, com és: el cobriment de voltes del primer i segon anell del pòrtic superior.
Autoria de la imatge: http://arqhys.com/contenidos/teatro-romano-sagunto.html
Bibliografia:
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a cargo de la Institución Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980.
- LARA ORTEGA, S., El teatro romano de Sagunto: génesis y construcción, editorial a cargo del Servicio de Publicaciones: Universidad Politécnica de Valencia, Valencia, 1991.
dilluns, 10 de gener del 2011
10. Teatre romà d'Itàlica
Gran part dels teatres d'Hispània varen ser construïts entre el període de Cèsar i els primers anys de la dinastia. La data d'inici del teatre d'Itàlica va ser durant l'època Augusta, finals del segle I a.C. i principis del I d.C. Encara que al llarg dels anys va anar sofrint grans modificacions.
Es varen trobar dos grans testimonis epigràfics referents a la seva construcció. El primer fou una inscripció de grans dimensions col·locada davant l'escenari, sobre el paviment de l'orquestra. Situada expressament per a ser vista des de la graderia. La inscripció estava feta amb lletres de bronze i hi apareixien el nom dels donants de la part central del teatre. Curiosament en el nom d'un dels donants apareix per primera vegada el cognom Traianus, que portarà el futur emperador.
Una altre inscripció, situada a l'accés al pòrtic de l'escena, feia referència a la donació del pòrtic. En aquest cas el donant fou Lucio Herio.
El teatre es trobava situat a la part més antiga de la ciutat romana d'Itàlica, concretament a la part oriental. Es precisament on es varen situar els primers veïns de l'actual Santiponce. Per tant gran part de les restes de la ciutat d'Itàlica varen anar quedant sota les cases, fet que dificultà molt les excavacions.
Les primeres notícies que es varen tenir sobre l'existència del teatre romà procediren del Pare Zevallos, que escrivia a finals del segle XVIII. A 1937 F. Collantes localitzà, al corral d'una de les cases de Santiponce, carreus que podrien pertànyer als seients de la graderia. Però no fou fins l'any 1971 que es varen iniciar les excavacions.
El teatre estava format per una graderia en forma de semicercle envoltant la part central anomenada orquestra i amb un escenari delimitat per una gran façana amb ordres de columnes superposades. Darrera l'edifici hi havia una gran plaça porticada.
Durant més de tres segles el teatre va romandre en funcionament, per això va patir grans modificacions. La primera gran reforma data de la segona mitat del segle I d.C. i la darrera data de la primera mitat del segle II d.C. Segons els informes de les excavacions, es dedueix que la pròpia escena va canviar de fisonomia durant la segona mitat del segle I d.C.
A la segona mitat del segle III d.C. el teatre va anar perdent el seu ús original. Però no fou fins a mitjan segle IV quan es va abandonar per complet.
La primera etapa de les excavacions compresa entre 1971 i 1975 va servir per posar al descobert la major part de les grades i de l'escenari. Així mateix també serví per a descobrir certes escultures. Tot això va ser possible gràcies al gran nombre d'expropiacions de cases de Santiponce.
Els treballs de restauració i rehabilitació es duen a terme des de 1979 fins a dia d'avui. Aquests treballs són a càrrec de A. Jiménez, F. J. Montero i P. Rodríguez.
Bibliografia:
- AA.VV., "Itálica Arqueológica", Secretariado de ediciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla,1999.
- RODRÍGUEZ Gutierrez O., "El teatro romano de Itálica. Estudio arqueológico", Ediciones UAM, Madrid,2004.
Es varen trobar dos grans testimonis epigràfics referents a la seva construcció. El primer fou una inscripció de grans dimensions col·locada davant l'escenari, sobre el paviment de l'orquestra. Situada expressament per a ser vista des de la graderia. La inscripció estava feta amb lletres de bronze i hi apareixien el nom dels donants de la part central del teatre. Curiosament en el nom d'un dels donants apareix per primera vegada el cognom Traianus, que portarà el futur emperador.
Una altre inscripció, situada a l'accés al pòrtic de l'escena, feia referència a la donació del pòrtic. En aquest cas el donant fou Lucio Herio.
El teatre es trobava situat a la part més antiga de la ciutat romana d'Itàlica, concretament a la part oriental. Es precisament on es varen situar els primers veïns de l'actual Santiponce. Per tant gran part de les restes de la ciutat d'Itàlica varen anar quedant sota les cases, fet que dificultà molt les excavacions.
El teatre estava format per una graderia en forma de semicercle envoltant la part central anomenada orquestra i amb un escenari delimitat per una gran façana amb ordres de columnes superposades. Darrera l'edifici hi havia una gran plaça porticada.
A la segona mitat del segle III d.C. el teatre va anar perdent el seu ús original. Però no fou fins a mitjan segle IV quan es va abandonar per complet.
La primera etapa de les excavacions compresa entre 1971 i 1975 va servir per posar al descobert la major part de les grades i de l'escenari. Així mateix també serví per a descobrir certes escultures. Tot això va ser possible gràcies al gran nombre d'expropiacions de cases de Santiponce.
Entre 1988 i 1990 l'ampliació de la zona d'expropiacions va permetre la realització d'altres tres campanyes d'excavacions dirigides per R. Corzo. En aquestes etapes els treballs es varen extendre per algunes zones de la graderia, l'extrem nord de l'escena i la plaça porticada situada al seu darrera.
Els treballs de restauració i rehabilitació es duen a terme des de 1979 fins a dia d'avui. Aquests treballs són a càrrec de A. Jiménez, F. J. Montero i P. Rodríguez.
Autoria: http://www.flickr.com/photos/saulo_alvarado/3823250689/
- AA.VV., "Itálica Arqueológica", Secretariado de ediciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla,1999.
- RODRÍGUEZ Gutierrez O., "El teatro romano de Itálica. Estudio arqueológico", Ediciones UAM, Madrid,2004.
dissabte, 8 de gener del 2011
9. Teatre romà de Mèrida
El teatre de Mèrida fou una construcció promoguda per Marco Vipsanio Agrippa. la seva construcció es data sobre el 16, 15 a.C.
Aquest és un dels exponents més coneguts pel que fa a teatres romans a la península Ibèrica. Així aquesta realitat ha contribuït a moltes teoritzacions sobre aquest.
A continuació es parlarà sobre la història; l'abandonament del teatre durant molts de segles, els materials, les excavacions arqueològiques, les restauracions entre d'altres aspectes a destacar.
Començarem parlant de "Les Set Cadires", el segon nom pel qual es coneix el teatre. Són moltes les hipòtesi de per què se'l anomena amb aquesta altra opció, personalitats com Pedro de Lorenzo, Gaspar Barreiros al segle XVI, Moreno Vargas al segle XVII.
L'abandonament del teatre estigué present durant molts de segles, tant és així que el teatre va patir diferents episodis en la seva vida; com a conseqüència de la nul·la utilització, el teatre es va anar destruint progressivament fins arribar a la ruïna i a l'enterrament.
Molt prest va sofrir espolis, s'empraven els materials tant de revestiment com d'estructura per altres usos. Així l'scenae frons aparegué amb tots els materials mesclats sense un ordre natural de superposició. els fusts i les bases de les columnes colpejats. Lentament s'anaren alternant capes de terra i enderrocs.
Com deixà constatat l'historiador Moreno de Vargas a l'any 1603 s'utilitzaren els materials del teatre de Mèrida per a la reconstrucció de cinc ponts, aproximadament, del riu Guadiana.
Ja a l'any 1910 sols sobrevisqueren les restes dels cossos superiors de la graderia.
Les primerenques excavacions foren vàries. Tenim constància de que la primera excavació va ser ordenada per Cort i aconseguida per Luis José Velázquez qui deixà a la vista el cos principal del Teatre. Més endavant Manuel Villena Mosiño trobà una base, cornises i un dintell amb l'inscripció d'Agrippa. Laborde al segle XIX descobrí de nou dita inscripció. Al 1868 la Subcomissió de Monuments de Mèrida inicià un expedient d'excavació que finalment no es va dur a terme. Vicente Barrantes deixà inacabada la seva actuació sobre l'edifici. Es va denegar la proposta de Pedro Mª Plano a l'any 1888 per no ser titulat.
Però les actuacions més importants són les més recents. a l'any 1901 per la Reial Ordre de 26 de Febrer es nombra Director de les Excavacions de Mèrida a l'arqueòleg José Ramón Mélina, qui descobrí arcs formers de la galeria d'entrada a l'orchestra, fou descoberta la valva regia, apareixeren cinc bases, dos fusts, troços de cornisa quatre estàtues femenines, tretze capitells, etc.
Posteriorment entre 1934 i 1936 Antonio Floriano Cumbreño va excavar a la proscena amb l'ajuda de l'escultor Juan de Avalos. Ja serà al 1943 quan José de C. Serra Ráfols es va dedicar per complet al perístil de l'edifici.
Pel que fa a les actuacions de restauració més recents al teatre de Mèrida, dir que als anys 20 es fa la primera reconstrucció de una part inferior de l' scenae frons, per l'arquitecte Antonio Gómez Millán, què completà Félix Hernández Giménez i també va definir la graderia i va mantenir la ruina superior de les "Set Cadires". Fins a l'any 1964 no s'efectua cap actuació sobre el teatre ja que la Real Acadèmia d'Història era responsable. Ja serà José Menéndez Pidal Alvarez va aixecar l'ordre superior, retocant la primera intervenció del primer restaurador, fent de nou la graderia, l'orchestra , i la columnata superior.
Gràcies a aquestes actuacions de restauració avui dia podem gaudir del teatre de Mèrida.
Actualment l'edifici és utilitzat per fer espectacles com representacions teatrals, concerts musicals, entre d'altres actes. Obviament que també és molt visitat i es podria dir que és el protagonista de tots els monuments de la ciutat de Mèrida. Un exemple gràfic:
Aquest és un dels exponents més coneguts pel que fa a teatres romans a la península Ibèrica. Així aquesta realitat ha contribuït a moltes teoritzacions sobre aquest.
A continuació es parlarà sobre la història; l'abandonament del teatre durant molts de segles, els materials, les excavacions arqueològiques, les restauracions entre d'altres aspectes a destacar.
Començarem parlant de "Les Set Cadires", el segon nom pel qual es coneix el teatre. Són moltes les hipòtesi de per què se'l anomena amb aquesta altra opció, personalitats com Pedro de Lorenzo, Gaspar Barreiros al segle XVI, Moreno Vargas al segle XVII.
L'abandonament del teatre estigué present durant molts de segles, tant és així que el teatre va patir diferents episodis en la seva vida; com a conseqüència de la nul·la utilització, el teatre es va anar destruint progressivament fins arribar a la ruïna i a l'enterrament.
Molt prest va sofrir espolis, s'empraven els materials tant de revestiment com d'estructura per altres usos. Així l'scenae frons aparegué amb tots els materials mesclats sense un ordre natural de superposició. els fusts i les bases de les columnes colpejats. Lentament s'anaren alternant capes de terra i enderrocs.
Com deixà constatat l'historiador Moreno de Vargas a l'any 1603 s'utilitzaren els materials del teatre de Mèrida per a la reconstrucció de cinc ponts, aproximadament, del riu Guadiana.
Ja a l'any 1910 sols sobrevisqueren les restes dels cossos superiors de la graderia.
Les primerenques excavacions foren vàries. Tenim constància de que la primera excavació va ser ordenada per Cort i aconseguida per Luis José Velázquez qui deixà a la vista el cos principal del Teatre. Més endavant Manuel Villena Mosiño trobà una base, cornises i un dintell amb l'inscripció d'Agrippa. Laborde al segle XIX descobrí de nou dita inscripció. Al 1868 la Subcomissió de Monuments de Mèrida inicià un expedient d'excavació que finalment no es va dur a terme. Vicente Barrantes deixà inacabada la seva actuació sobre l'edifici. Es va denegar la proposta de Pedro Mª Plano a l'any 1888 per no ser titulat.
Però les actuacions més importants són les més recents. a l'any 1901 per la Reial Ordre de 26 de Febrer es nombra Director de les Excavacions de Mèrida a l'arqueòleg José Ramón Mélina, qui descobrí arcs formers de la galeria d'entrada a l'orchestra, fou descoberta la valva regia, apareixeren cinc bases, dos fusts, troços de cornisa quatre estàtues femenines, tretze capitells, etc.
Posteriorment entre 1934 i 1936 Antonio Floriano Cumbreño va excavar a la proscena amb l'ajuda de l'escultor Juan de Avalos. Ja serà al 1943 quan José de C. Serra Ráfols es va dedicar per complet al perístil de l'edifici.
Pel que fa a les actuacions de restauració més recents al teatre de Mèrida, dir que als anys 20 es fa la primera reconstrucció de una part inferior de l' scenae frons, per l'arquitecte Antonio Gómez Millán, què completà Félix Hernández Giménez i també va definir la graderia i va mantenir la ruina superior de les "Set Cadires". Fins a l'any 1964 no s'efectua cap actuació sobre el teatre ja que la Real Acadèmia d'Història era responsable. Ja serà José Menéndez Pidal Alvarez va aixecar l'ordre superior, retocant la primera intervenció del primer restaurador, fent de nou la graderia, l'orchestra , i la columnata superior.
Gràcies a aquestes actuacions de restauració avui dia podem gaudir del teatre de Mèrida.
Actualment l'edifici és utilitzat per fer espectacles com representacions teatrals, concerts musicals, entre d'altres actes. Obviament que també és molt visitat i es podria dir que és el protagonista de tots els monuments de la ciutat de Mèrida. Un exemple gràfic:
Festival de Mèrida:
Autoria:http://www.absolutmerida.com/programacion-festival-de-teatro-clasico-de-merida-2009/ Bibliografia
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980
- Ward Perkins, John B. Arquitectura romana, Madrid, Edición Aguilar S.A, 1976
divendres, 7 de gener del 2011
8. Teatres Romans Hispànics en l'actualitat
Per tal de no ser repetitius en l'anàlisi de la forma dels teatres romans hispànics, i amb la intenció d'amenitzar el bloc, intentarem explicar des d'un altre punt de vista una altra realitat molt present en alguns dels diferents teatres anomenats anteriorment.
Avui dia no ens han arribat integrament els teatres originals, sinó que han anat patint excavacions, reformes i restauracions. Per tant, s'explicarà breument en alguna de les entrades dels teatres analitzats aquests aspectes. Hem d'apuntar que en el teatre de Mèrida serà el teatre en el que desenvoluparem totes aquestes qüestions.
Avui dia no ens han arribat integrament els teatres originals, sinó que han anat patint excavacions, reformes i restauracions. Per tant, s'explicarà breument en alguna de les entrades dels teatres analitzats aquests aspectes. Hem d'apuntar que en el teatre de Mèrida serà el teatre en el que desenvoluparem totes aquestes qüestions.
dimecres, 8 de desembre del 2010
7. Els teatres romans hispànics més populars
Un cop realitzat aquest recorregut per les característiques generals dels teatres romans a Hispania, explicarem àmpliament i detalladament quatre teatres en concret de l'àmbit hispànic. Tal de que siguin més identificables i localitzables hem decidit elegir quatre dels teatres romans més populars dins l'àmbit hispànic. A dia d'avui trobem que els teatres més ben conservats són:
-Teatre romà de Tarraco.
-Teatre romà de Mèrida.
-Teatre romà de Sagunt.
-Teatre romà de Itàlica.
A continuació us deixem un mapa amb la localització de cada un i una petita imatge per tal de conéixer millor el seu emplaçament.
-Teatre romà de Tarraco.
-Teatre romà de Mèrida.
-Teatre romà de Sagunt.
-Teatre romà de Itàlica.
A continuació us deixem un mapa amb la localització de cada un i una petita imatge per tal de conéixer millor el seu emplaçament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)